Extret de
http://danifernandez.blogspot.com/ , blog de Daniel Fernández, diputat del
PSC al Congrés.
"L'enyorantisme"
Al 1913 Ribera i Rovira va publicar “Atlàntiques”, una antologia en català de poesia portuguesa. Al pròleg, l’advocat, poeta i periodista adscrit al republicanisme federal catalanista crea el concepte de l’enyorantisme, versió catalana del saudosismo portuguès, amb la voluntat d’agermanar Catalunya i Portugal. L’enyorantisme no va reeixir, esdevenint, d’aquesta manera, una altra iniciativa iberista incapaç d’anar més enllà del terreny literari. Un terreny en el que Fernando Pessoa havia escrit: “Separats, tindrem, cada un de nosaltres, un sentit nacional; no tenim sentit civilitzacional. Podríem existir més o menys dignament i decentment, com qualsevol Bèlgica o qualsevol Suïssa, però això no és una existència digna a la qual es pugui aspirar. Valem més que no pas això; tenim dret a fer més que a existir.” Alguns anys després, el sentit civilitzacional –i, fins i tot, el nacional- ja no el podem aconseguir en una retrobada Ibèria i únicament és assolible en el marc del projecte europeu. Tanmateix, l’iberisme entès no únicament com a un bon veïnatge, sinó com a una comunió sentimental, intel·lectual i artística entre tots els pobles ibèrics i entre les seves llengües continua sent un objectiu apassionant i atractiu.
L’iberisme d’arrel federal no es va poder alimentar de l’enyorantisme. Però un cert enyorantisme –malauradament, incapaç de generar produccions literàries de consideració- sembla haver-se fet un lloc al nostre país. Un exemple: els amics de CDC renuncien a l’herència
moderada pujoliana i practiquen l’enyorança d’un passat ple d’èpiques conviccions soberanistes/independentistes –un passat, d’altra banda, desconegut per a la majoria dels catalans-. I nosaltres enyorem una CDC raonable, pràctica, impregnada de realitat.
